He tornat del les meves vacnces amb mes ganes que mai es nota no? XD
Volia fer una reflexióp sobre la vida i sobre la relació que tenim els humans amb la terra i els seus habitants (plantes animals i altres regnes) la veritat és que la reflexió ha vingut inspirada per una llibre de José Antonio Jáuregui: Juicio a los humanos ( el de la foto) es molt "llejívol" i val molt la pena, et fa pensar sobre coses que fem i que realment no son coses deles que com a humà em pugui sentir orgullós de fer,haver fet o haver-hi participat voluntària o involuntàriament...
Jo fa molt temps que penso i dic que no em de tractar als animals com a éssers inferiors o despreciables , a fi de comptes nosaltres som animals encara que ho volguem negar per activa i per pasiva, som animals , si potser a molts els sobta estar minimament emparentat amb la hamburgesa que estan menjant per sopar però compratim el 99 % de ADN amb els micos i aprop de 96% amb els porcs aixi que penseuvos-ho dos cops abans de dir-li porc a algu ( si mes no com a insult) jo crec que hem d'aprendre a respectar TOT tipus de vida: ja sigui una gran balena que nade pels mars o les petites i formiquges que corren pel camp tots som éssers vius i mereixem el mateix respecte, se que hi ha gent que pateix animadversió cap a sers grups pero no per això s'han de matar indiscriminadament...les pors es poden superar, no dic que els hi feu un monument pero si soportarne la presenència .. be fins aquí la 6na reflexió

He estan fent reflexions sobre l'educació i he arribat a la conclusió de que et pases entre 15 i 18 (sense contar preescolar) anys de la vida sentat en un pupitre ( per a que enganyarnos incómode) escoltan 8 hores al dia (posant una carrera de 3 anys i sense repetir curs son unes 43800 hores o 1825 dies o exaactament 5 anys)
per a que després de tan aptir de tan estres pels exàmens i pels treball això no t'asseguri amb proutes feines una feina ( malgrat la redundància).
Ademés el sistema està mal montat per quès i t'ho pares a pensar quan suspens un exàmen es per què en teoria no tens els conceptes de aquell tema ben assolits però això és totalment igual, és idiferent que després necessitis aquest conceptes per altres temes i fins i tot per passar de curs, continues i si vols aprovar espavilat i si no ho entens buscat la vida, no dic que als estudiants s'ens hagi de donar tot mastegat que diuen però aquest si que el trobo una manca important en el sistema educatiu
Evidentment és impossible fer un sistema educatiu perfecte perquè mai plou a gust de tothom que diuen però nose trobo una altra manca el fet que s'evalui amb exàmnes, no trobo dolenta la idea d'evaluar propiament ditta sinó més aviat trovo incorrecta la forma en que s'evalua : sempre per escrit sempre de la mateixa forma, jo crec que també haurien de ser una part important les exposicions orals o els examens orals, evidentment es una adaptació dificil però no imposible, jo crec que beneficiaría a molts dels estudiants perquè aprendríem a pàrlar en públic i seria una ajuda per a la gent amb problemes d'expressió escrita...

Hi ha un altre tema i és que eés elfet que estudiem que mai més tornares ni tan sols a sentir mencionar , d'acord estic d'acord que hi hagin assigantures com música i plàstica que és cert que només una minoría de la població estudiantil és dedicarà professionalment a aquests camps però van be per tenir "culturilla" però loq ue no hi estic tant d'acord es que per culpa de aquestes assignatures o continguts que no és tornen a veure en tota la escolarització i que no son necessaris per a seguir progressant en els estudis et pugin fer suspendre una assigantura i fisn i tot repetir curs... ho trobo injust i incompresible que voleu que hos digui...
enfi aqui acabo la primera reflexió després de les vacnces que em vaig pendres...XD

La feina, els exàmens la faltr de temps d'inspiració i de ganes m'han fet tornar i ja torno a tenir idees per a comentar,reflexionar i critica!!!

Ara , quan s'atansa nadal i se suposa que la pau l'amor i la esperança ens tenen que envair a mi m'envaiexen unes profundes arcades i mala llet ...
Hi ha molta gent que quan li dius això posa cara de sorpresa i no ho enten... Pq? et demanen molt senzill no magrada la hipocreis i la mentida i quan n'estas rodejat es com bastant horrible no creieu?

La questió es tot des del meu punt de vista es flas es hipocresía el nadal es la festa del consumisme i materialimse més sincer fins i tot la base, la suposada essència del Nadal , el naixement de Crist pero és totalment irònic que Jesus nasqués pràcticament a l'estiu i que ho celebrem al vell mitj de l'hivern es la primera de les mentides .

No enrera és queda "l'esperit de aNadal " que se suposa que ens invaeix duratn aquestes festes, i que fa que ens oblidem dels problemes i un esperit de germanor ens aculla tots sota la seva abraçada ... pero desprs de les festes ja ens podem tornar a barallar i a passar de la gent !Quanta hipocresia ! per a que el món anés millor hauríem de estar tot l'any en épques de Nadal pero evidentment la nostra buxaca no ho resistiria per que aquesta és un altra que el ritme de gastos per Nadal incrmeent any rera any i no només augmenta el nombre de compres si nó la inutilitat de les mateixes , regalem per regalar , enlloc de coses útils que la gent pugui necessitar regalme qualsevol cosa , lo únic important importan és el preu

tothom te la sensibilitat o la felicitat com algo bo , algo bo pero no es pas veritat q sempre sigui aixi... Com sempre les mases piquen i una de les coses més doloroses que li poden pasar a aalgu es ser masa senssible , fins i tot hipersensible, si la hipersensibilitat es física es pot tractar i apavaigar el dolor pero el problema es quan aquesta es emocional, quan es pateix de hiperssensibilitat emocional es un problema greu per que qualsevol cosa per petita que sigui pot ferirte o ferte molt mal , i coses que a la resta amb prutes feiens els hi afecta a tu et trasbalsa completament... Això de per si es eun problema pero si a això li sumes una timidesa pronunciada i lo que això comporta i es una dificultat de expresar el sentiments que s'accentua encara més per que llargh tems s'han rigut de tu i llarg tems as estat incomprés ( aixo xombinat amb la hipersensibilitat emocional) fan que et costi expresar els sentiments REALS molt tant que sembla fins i tot patologic... quan ni amb le spersones a qui realment aprecies i estimes els hi relates tots o el q en realitat sents es algo que s'ha de millorar i o es algo mai facil ( pq no hi ha mai res facil ?)....

Pitjor que tot això es esta tancat en una gabia de felicitat , sembla contradictori pero es la veritat suposo que despres de patir molt (tot i que de forma casi inconscient )durant llargs anys em vaig obligar ser o a semblar sempre feliç i alegre i aixo combinat amb una naturalesa optimista i alegre de per si et facilita la mentira , que am el tems t'acabes creien i fent la una part de tu mateix i al final fins i tot tu te la creus ( no vol dir que no sigui feliç e gent...) pero per alñguna extranya trao no puc estar trist durant masa tems mai puc perdre el bon humor i n'estic sincerament fart ... tinc ganes de sentir almenys per una vegada que sent al estar trist o enfadat per un periode minimament llarg de tems que sen sent quan durant usn dies no tens gens de bon humor en el sentit que et sents incapaç de fer cap broma de aceptarne cap es tan dificil ser l'unic que no s'estressa l'unc ( o dels pocs) que sempre en qualsevol moment li pot donar una nota comica o alegre a la situacio...
be espero que hos hagi fet pensar o almenys ara ja sabeu algo sobre mi
es depedeix el presoner de la llibertat...